Elegia per Carmen Alborch

Text aprovat per unanimitat pel Consell Valencià de Cultura el 29 d'octubre en Potries, capital cultural valenciana 2018-2019.

Acomiadar-se de Carmen.

No és senzill fer-ho. Sempre costa acomiadar-se de qui respectem, estimem i necessitem. Perquè al remat es tracta d’una pèrdua de referència, d’una forma d’orfandat emotiva i intel·lectual.

La mirada de Carmen, titulava dies enrere amb saviesa Fernando Delgado el seu emotiu comiat, glosant alhora allò públic i l’íntim, la seua generositat i talent. Coincidim, amic. El somriure de Carmen, i, perquè no recordar-ho amb tots el seu carinyo i recolzament. Eixe somriure permanent que escurçava distancies i facilitava una proximitat que es revelava en definitiva en la joia d’un somriure final, tan característic, una mena de riallada fina i sensible que obria i tallava alhora, com a segell i lacre d’autoritat i elegància.

L’amabilitat con a mètode, encara més com a sistema de pensament, elevant la quotidianitat a la categoria d’intel·ligència, mudant la gestió necessària en excel·lència.

Així fou Carmen. I ara ens queda la seua empremta.

Tot, o gairebé tot, ha estat dit i rememorat en aquests dies freds, abandonats a la tristor de la teua absència i entrampats pel dolor de l’irreversible. Encara que sapiguem que no li agradaria. Encara que coneixem el seu optimisme vital i contagiós com la llum mediterrània de Sorolla, que tant ens costa de mantenir ara amb l’ombra covada als nostres cors.

Professora i Degana de Dret, innovadora Directora de l’IVAM, Ministra valenciana per a la cultura espanyola, escriptora fecunda, llesta i divertida. Quantes “a” , estimada Carmen, eixes “a” que tant vares estimar tu, amb les que vares militar -sempre insisties en això- amb alegria, “fins a l’últim alè”.

Quants èxits collits amb eficiència de qui sap del rigor i els procediments, sense confondre forma i fons, quantes metes obtingudes amb la fórmula de la tenacitat, l’amabilitat i la habilitat. I quants mereixements reconeguts que vares atresorar sense arrogància junt als records de la infància.

El Consell Valencià de Cultura, reunit avui en Potries, tan a prop del teu estimat Castelló de Rugat, la teua pàtria, embargat per la pena de la teua pèrdua, vol abrigar-se amb el teu somriure i guiar-se amb el teu record. Com a profund, permanent i imprescindible homenatge a la abundància de la teua humanitat i a la grandesa de la teua trajectòria.

Descansa en pau com ho vares fer en vida, molt estimada Carmen.

González Móstoles i Lozano Velasco, consellers

Potries, 29, octubre, 2018

Comenta esta noticia
Update CMP