| 16 de Marzo de 2024 Director Antonio Martín Beaumont

× Portada España Investigación Opinión Medios Chismógrafo Andalucía Castilla y León Castilla-La Mancha C. Valenciana Economía Deportes Motor Sostenibilidad Estilo esTendencia Salud ESdiario TV Viajar Mundo Suscribirse
 Extracto del Llibre de Repartiment.
Extracto del Llibre de Repartiment.

Anecdotes al voltant del Llibre del Repartiment

El Llibre del Repartiment, formado por tres manuscritos, es el documento histórico que enlaza las dos grandes civilizaciones, la musulmana y cristiana.

| Javier Navarro Andreu Edición Valencia

El fusterianisme porta décades mantenint la teoria de que els catalans vingueren en massa en el rei En Jaume I “El Conquistador” en l'any 1238, es varen assentar en el Regne de Valéncia com a nous pobladors i varen ensenyar la llengua catalana als valencians.

Per a saber informació fidedigna sobre l'época, nos devem dirigir a l'estudi del Llibre del Repartimient. Este Llibre esta format per tres manuscrits datats aparentment entre l'any 1237 i el 1252. Uns com l'intelectual valencià J. Ribera han dit que “El Llibre del Repartiment es el documento base, el arranque preciso de casi todas las historias particulares de famílias, de pueblos, y aún de todo el Reino de Valencia, y sobre todo, es el monumento histórico que enlaza las dos grandes civilizaciones, la musulmana y cristiana” i per a Martínez Ferrando en canvi, “sólo cabe considerar el Libro del Repartiment como un simple conjunto de notas de borrador”.

L'argument dels fusterianistes tan arriscat com a desgavellat, se sustenta en la reedició realisada per Pròsper de Bofarull i Mascaró, en l'any 1847 del Llibre del Repartimient. Edició manipulada i que ya fon denunciada en la década dels 80 per l'historiador Antonio Ubieto i Arteta. Dita reedició, despuix dels tachons realisats Bofarull en el document de l'Edat Mija, expon una gran majoria de repobladors catalans. Esta estratègia de manipulació va conseguir enganyar i implantar la seua versió en l’esfera de la intelectualitat catalana, sent seguida per alguns valencians com Teodor Llorente.

Pero lo que mai vos hauran contat és que la gran majoria dels documents corresponents al repartiment de Valéncia fins a l'any 1254, o inclús més tart, no han aplegat fins als nostres dies i aixina ho comenta González Hurtabise:

La escribanía regia seguía siempre al Rey en viajes e iba formando en marcha los registros. Esto dió lugar a la pérdida de algunos volúmenes: así, cuando don Jaime regresó de Valencia a Cataluña, su Escribano Mayor Escorna volvió a Cabanyes para recoger las actas y registros y se encontró que durante su ausencia, algunos aragoneses, disgustados con el monarca por no haberles concedido el Fuero de Aragón en fincas otorgadas en Valencia quemaron la escribanía que albergó los registros, pereciendo todos los documentos” (Guía A.C.A., p.10).

Sabut açò, voler argumentar que els valencians parlem català pel fenomen de la reconquista roça lo absurt ya que no es disponen senyes suficients per a argumentar una teoria. Ademés cal destacar els treballs realisats per la Dra. en Història Medieval, Ampar Cabanes, sobre “El Llibre del Repartiment” i el “Llibre dels Avehinaments” en el que calcula sobre les senyes que obté d'abdós que al final del XIII la ciutat de Valéncia tenia uns 30.000 habitants front als 2.000 repobladors que varen vindre (segons les escasses senyes que han aplegat hui fins a mosatros) dels quals solament aproximadament un 32% provenien de territori català.

Per si es volguera pensar que els estudis de la Dra. Cabanes, estan politisats o inclinats per un motiu de sentiment, citaré a l'historiador català,especialiste en Edat Mija, Santiago Sobrequés i Vidal, que afirmà sobre el repoblament en el Regne de Valéncia que "a pesar de su relativa intensidad, no consiguió más que salpicar de población cristiana un país que continuó siendo esencialmente musulmán". (Hist. Esp. Am. II, p.28).