Un Consell que escomença a caminar en bona dirección
Campaña institucional por el 9 d'Octubre
En els últims dies s'ha parlat molt de l'us de la forma “vixca” en el cartell institucional de la Generalitat Valenciana en motiu de la celebració del 9 d’Octubre. Alguns ho han volgut presentar com una rarea o, inclús, com una incorrecció. No obstant, res més llunt de la realitat: “vixca” és una forma genuïna, viva i absolutament correcta en valencià. I no ho diem solament des de Lo Rat Penat: ho diuen els clàssics de la nostra lliteratura, ho diu l'us popular i ho confirma la pròpia història de la llengua valenciana; a soles s'han de consultar les biblioteques valencianes.
Volem, davant de tot, agrair que la Generalitat Valenciana haja amprat de manera normal i natural esta forma en la campanya institucional de la nostra festa gran, el Dia de la Pàtria Valenciana. No és un gest menor: és un reconeiximent públic als que sempre hem defés que el valencià autèntic s'escriu com se parla, seguint la fònetica pròpia i la tradició, i que no necessita artificis ni imposicions externes per a ser una llengua culta.
És just reconéixer també que el president Carlos Mazón ha mostrat sensibilitat cap ad esta realitat, defenent la llengua valenciana en naturalitat i fermea, sense complexos i en respecte cap al sentir majoritari del poble valencià: que els valencians parlem valencià i no català. Eixa és la senda que deu seguir el Consell de la Generalitat: situar al valencià en el lloc que mereix, no com una llengua subsidiària ni com un dialecte impost per normatives alluntades de la realitat, sino com lo que és: la llengua pròpia dels valencians.
Ara be, este pas —que celebrem— no és suficient. Queden tasques fonamentals pendents, si de veres volem que el valencià reviscole i recupere el prestigi social i cultural que mai degué perdre. I ací devem ser clars: és imprescindible l'homologació dels títuls de llengua valenciana de Lo Rat Penat, que foren oficials fins que les decisions polítiques sectàries del PSOE els varen relegar, i també el reconeiximent oficial de la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a que ningun escritor, entitat o particular se veja discriminat per utilisar la seua llengua.
No es pot marginar la formació rigorosa i acreditada de la nostra institució, que du més d'un sigle velant per l'ensenyança i la promoció de la llengua valenciana. És necessari lluitar per la consecució d'un Còdic ISO propi per al valencià, que el situe en el pla internacional com a llengua en identitat reconeguda, al mateix nivell que unes atres llengües europees en manco parlants que la nostra. I devem tornar a contar en una Càtedra de la Llengua Valenciana: un espai de referència acadèmica, científica i cultural que estudie, protegixca i dignifique la nostra llengua des de l'autenticitat i sense sumissió a interessos polítics o a visions pancatalanistes.
L'elecció de “vixca” en el cartell del 9 d’Octubre no és una simple anècdota gràfica: és un símbol de lo que el poble valencià sent i reconeix com a seu. Aixina ho volgué Maximilià Thous quan va escriure la lletra del nostre Himne Regional, i aixina ho seguim sentint hui.
Per això, des de Lo Rat Penat diem al President Mazón en força: este és el camí, és un primer pas, pero encara queda molt per recórrer. Que el Consell continue per esta senda de dignificació, en passos ferms i valents, i que els símbols se traduïxquen en realitats que tornen al valencià el lloc que li correspon.
Vixca Valéncia i vixca la llengua valenciana