El Consell Valencià de Cultura amb el camp valencià

El mateix dia que el president d’AVA- ASAJA, Cristóbal Aguado, sense pèls en la llengua, exposava criteri rigorós, valoracions personals autoritzades i legítimes i molt assenyades propostes per al camp valencià en el Fórum Valencia Mediterráneo, unes hores més tard va tindre lloc el Ple ordinari del mes de març del CVC.

Vaig tindre ocasió d'informar els meus col·legues de la institució de la dada, rellevant i vergonyosa a parts iguals, que més de 180.000 hectàrees productives de la Comunitat Valenciana es troben en flagrant abandó i en una deriva perillosa i creixent.

Va prevaldre el soroll mediàtic -ensordidor a vegades- que va produir l'extravagant debat sobre el Projecte de Decret del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’establixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat, promogut per catorze consellers dels díhuit que actualment componem el plenari, i l'absurda Declaració aprovada pel corró dels consellers que s'autodenominen progressistes, amb el títol inicial “Declaració en contra de la censura d'autors en el sistema Educatiu Valencià”, modificada després introduint el terme “intent” (tot menys reconéixer la veritat i rectificar; “Sostenella i no enmendalla,” que els és tan propi).

Tretze vots a favor i tres en contra -inclòs naturalment el propi- per a quedar-se tan panchos. Tant, ho vaig suggerir, com s'hagueren quedat votant en eixe mateix instant, que “ja es veia el capvespre, malgrat lluir encara el sol”.

Llàstima, perquè eixe soroll intencionat, provocador i especialment molest per a la deguda convivència i oposat al rigor del que és propi i mai haguera d'estar absent en els nostres debats, deliberacions, comunicats i informes, va enfosquir el model de “L'informe al voltant de l’afectació del fong piriculària al conreu d’arròs valencià”. Un informe d'excel·lència, aprovat per unanimitat, a proposta de l'ajustat treball de la Comissió de les Ciències, que sensibilitzada des que va aparéixer la notícia de la piriculària, eixe fong de difícil erradicació que està acabant amb el cultiu de les varietats d'arròs pròpies de l'Albufera, tan valencianes, que s’ha treballat escoltant especialistes d’AVA, de l'IVIA i del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat , visitant in situ la Cooperativa Valenciana del Camp Unió Cristiana de Sueca i revisant tractats i directives europees, des de les de l'àmbit comú, fins a les del recent acord amb Mercosur.

L'informe, que en les seues consideracions fins i tot paisatgístiques i identitàries a més de les específicament productives, alerta que “El resultat ha estat unes pèrdues en arròs Albufera en torn al 75%, segons els càlculs d’AVA-ASAJA, i entre un 30%-40% de J. Sendra. Els responsables de La Unió parlaven d’una afectació mitjana del fong, l’última campanya, del 30-35% de les parcel·les, però que podia arribar al 90% o, fins i tot, al conjunt de la parcel·la. Segons aquest sindicat, l’impacte econòmic arribaria als 10 milions d’euros, atés que les pèrdues no són únicament quantitatives, sinó també qualitatives, en referència a la qualitat del gra produït.”

Incidix en què “Els estudis que s’estan fent des del 2020 per part del Servei de Sanitat Vegetal i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) confirmen les afirmacions dels agricultors en el sentit que el fong que provoca la piriculària va desenvolupant soques resistents per la insistència en els mateixos fungicides, la qual cosa fa que els tractaments amb estrobilurines «siguen ineficaços»”.

Considera que “Per arrelament a la història, el paisatge i la gastronomia valencianes, però també per la seua singular adaptació a les condicions ambientals de determinats indrets, el conreu de l’arròs és fonamental per entendre la idiosincràsia valenciana. Si bé, en termes quantitatius la producció arrossera no és tan important com la d’uns altres cultius, en termes econòmics, culturals i ambientals és un conreu clau en molts sentits que es manté focalitzat en el Parc Natural de l’Albufera de València i, en menor mesura, en zones com la Marjal de Pego-Oliva.”

Per a acabar afirmant entre altres coses “Instem els poders executiu i legislatiu valencians a traslladar a les institucions europees la necessitat que els acords comercials amb altres instàncies recullen exigències fitosanitàries als productes importats iguals o el més similars possible a les exigides als nostres productors”. I recomanant “Fer campanyes institucionals de promoció de la Denominació d’Origen (DO) Arròs de València, acompanyades d’activitats educatives i de difusió de la importància cultural, econòmica i social d’aquest conreu”.

Un informe que, com a membre de la institució m'honra, i com a president m'enorgullix. A enquadrar en els genèrics “dar trigo” i “predicar en el desierto” de la seua pròpia innocuïtat (iniquitat, tal vegada també).

L'informe pot consultar-se íntegrament en la web del CVC.

Disfruten vostés de la seua lectura.