Antonio Palomino en BBAA. En L'Albufera, els redolins

Van resultar fructífers els anys que, a la fi del XVII, el pintor cordovés Antonio Palomino va passar a València. A ell li deven, no cal dir-ho, els frescos de la Basílica i dels Sants Joans i, tot i que ho va executar un deixeble, el de Sant Nicolás. I a la sàvia mà restauradora de Pilar Roig, i la dels arquitectes Ignacio Bosch i Carlos Campos, i als corresponents patrocinis o mecenatges, que hui puguem gaudir-los. De tot això dona compte rigorós de manera didàctica i efectiva l'exposició recentment inaugurada en el Museu de BBAA.

Però no m'estendré en l'art de qui també va ser tractadista i pintor de cort, sinó en l'art popular de la pesca que s'exercix des de temps immemorial en el Palmar, que la Comunitat de Pescadors representa com a institució i materialitza com a llegat viu a través dels seus associats.

Així ho va entendre el CVC en l’informe de març de 2016 favorable a la Declaració com a Bé d'Interés Cultural immaterial (Bici) de les activitats tradicionals de l'Albufera com la pesca artesanal i la vela llatina, sense oblidar altres com les arts tradicionals de caça, les modalitats d'hàbitat en el llac, el cultiu de l'arròs, la gastronomia local i les institucions que cuiden de la regulació de les seues aigües. I animava a administracions i veïns riberencs a continuar perseverant en la conservació dels valors històrics, etnogràfics i culturals i en la protecció de la fauna i flora autòctones.

I així van ser declarades en conseqüència mitjançant el Decret 164/2016, que reconeix eixos set segles d'antecedents, ara que se celebrarà el 750 aniversari de la mort de Jaume I.

La Comunitat que hui presidix Pepe Caballer amb dedicació i cura va celebrar diumenge passat el sorteig dels quaranta-tres redolins on cada barca podrà exercir les seues habilitats en la pesca artesanal procurant, alhora, que resulte productiva. Els noms de cada paratge són una bella mostra del valencià toponímic: Cap - enterra, Cap - avant, Cabet, Entraor, Gola … i els més altisonants: La Reina, El Fornás, L’Entreforc o La Ferraura.

Després de la correspondència de la bola extreta amb un nom i l'ancestral fórmula “ave maría purísima” l'agraciat tria el lloc encara disponible. Nou pescadores entre els licitadors d'esta entitat de quaranta anys d'antiguitat, que va incorporar a les dones ja en 2002. Que li pregunten a la sollanera Carla Felip Roig que pràcticament forma part del paisatge diari del llac.

La Secretària, Amparo Aleixandre, va ser protagonista d'un discurs encorajat reivindicant “la mirada dels pescadors” i amb una màxima inconvertible: Es pot viure de la naturalesa sense deixar de respectar-la i de protegir-la. Recordant que la protecció del llac és un compromís compartit i l'aspiració a la declaració com a Reserva de la Biosfera, un objectiu irrenunciable i compatible amb la productivitat de la pesca artesanal.

No van faltar representants de les administracions autonòmica i locals riberenques, parlamentaris o del Consell Rector del parc, ni el capellà rector ni fills i nets dels més veterans que potser tinguem la fortuna que els succeïsquen mantenint una tradició que és, alhora, senyal de valenciania.

Va tancar l'acte el conseller Martínez Mus (estava també el vicepresident José Díez), visiblement complagut i animat a trobar solució administrativa a algunes de les qüestions corporatives que més preocupen sobre el futur de la pesca artesanal i que són exposades raonablement pels actors i experts. Fem vots per la seua ràpida resolució.

Després ho celebraren amb el tradicional all i pebre, exquisida ensalada de llissa i anguila fregida, sota l'atenta mirada del professor i amic Miguel Jover.

A incendi forestal diari, i malgrat això, tota Espanya esta nit amb Espanya.