La Filmoteca i la Mostra organitzen un cicle sobre Paolo Sorretino

La Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de la Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura, i la Mostra de València-Cinema del Mediterrani han organitzat en la Filmoteca Valenciana un cicle integral conformat per nou pel·lícules de Paolo Sorrentino (Nàpols, 1970).

El cicle, que es prolongarà fins al 4 de novembre, una vegada acabada la Mostra, es projecta a la sala Berlanga de la Filmoteca Valenciana i està organitzat amb motiu de la concessió de la Palmera d’Honor de la Mostra de València al director italià.

El cicle ha sigut presentat este matí en roda de premsa pel director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura, Francesc Felipe, i pel director artístic de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani, Eduardo Guillot, amb la participació de Paolo Sorrentino.

Francesc Felipe ha assenyalat que “la Filmoteca Valenciana té el privilegi de comptar hui amb la presència Paolo Sorrentino, uns dels grans cineastes europeus dels últims vint anys, al qual la Mostra de València va entregar anit, al Palau de la Música, el premi d’honor del festival com a reconeixement de la seua trajectòria cinematogràfica”.

Paolo Sorrentino és “un dels directors més importants del cinema actual, un hereu de la millor tradició històrica del cinema italià que ha sabut construir un univers propi i és, a més, un renovador del llenguatge cinematogràfic que no té por del risc i l’experimentació narrativa o fílmica”, ha assegurat Francesc Felipe.

Així mateix, Felipe ha indicat que “Paolo Sorrentino també és un àcid cronista de la història i la realitat social i política del seu país. Ha tingut la valentia d’acostar-se de manera molt original a la figura de personatges polítics tan controvertits com Giulio Andreotti o Silvio Berlusconi”. “Ens ha oferit uns magnífics retrats de la geografia urbana i de les singularitats dels seus habitants de dos ciutats com Roma, en ‘La gran belleza’, i Nàpols, en ‘È stata la mano di Dio’”.

Per la seua banda, el director de la Mostra, Eduardo Guillot, ha agraït la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura per a poder portar Sorrentino a València, i especialment la dedicació i l’esforç de l’equip de la Filmoteca Valenciana en l’organització d’esta completa retrospectiva.

Paolo Sorrentino ha agraït a l’organització del festival la concessió de la Palmera d’Honor, “la qual cosa m’obliga, a partir d’ara, a dirigir pel·lícules que estiguen a l’altura d’este reconeixement”.

Sobre el compromís polític en les seues pel·lícules, Sorrentino ha assenyalat que “els meus personatges no estan compromesos socialment o políticament, tan sols estan convençuts que el temps passa i algun dia moriran. No m’interessa la política i menys encara la política actual. El que m’interessa és observar la realitat, i el que veig no m’agrada”.

Quant a l’esperit mediterrani i la influència napolitana en les seues pel·lícules, Sorrentino ha indicat que “no crec representar el cinema mediterrani, les meues pel·lícules s’interessen més prompte per les emocions humanes. El component napolità en el meu cinema és la ironia”.

Pel que fa a la possibilitat d’abordar al seu cinema la figura de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el director italià ha assenyalat que “m’he interessat per personatges poderosos com Andreotti, Berlusconi o el Papa perquè formen part de la història, però Meloni està encara molt poc de temps governant i no és un referent històric, sinó més prompte de la crònica periodística, una cosa vulgar que no m’interessa”.

Quant a les seues influències cinematogràfiques, Sorrentino ha indicat que “no he volgut mai inspirar-me en cap director en concret, perquè seria una mala còpia seua, però sí que he de reconéixer la influència de Federico Fellini, a qui admire profundament”.

Sobre el pas de Maradona per Nàpols en els anys huitanta, Sorrentino ha recordat que em “va causar un gran impacte conéixer-lo de prop i veure’l jugar amb el Nàpols, quan no era més que un adolescent. Quan eres jove les emocions són més fortes i per això eixe record ha deixat una empremta profunda en mi. El futbol, el cinema i la religió crec que són tres formes fascinants d’espectacle”.